MALBAFONT'S BLOG
Per Marta Albareda · Juny 2026 · Macrofotografia, Tècnica
Hi ha un món sencer que conviu amb nosaltres cada dia i que passa totalment desapercebut. Un món de sis potes, d'ales translúcides, d'ulls compostos que reflecteixen la llum d'una manera que cap òptica humana podria imitar. És el món dels insectes, i la macrofotografia és la porta per entrar-hi. Quan apropio l'objectiu a menys de deu centímetres d'una libèl·lula adormida a l'alba, no estic fent una fotografia. Estic entrant en el seu espai, respectant els seus temps, aprenent a llegir el territori com ella el llegeix. La macrofotografia m'ha ensenyat a ser pacient, a observar abans de disparar, a entendre que la millor imatge no es busca: s'espera.
Què és la macrofotografia?
Tècnicament, la macrofotografia és qualsevol fotografia on el subjecte es reprodueix a la pel·lícula o sensor en una proporció igual o superior a 1:1. Això significa que un insecte de 5 mm ocupa almenys 5 mm al sensor. El resultat és un nivell de detall que l’ull humà no pot percebre a simple vista: les escames d’una papallona, els pèls d’una abella, la textura de les potes d’una aranya.
Però la definició tècnica no explica res del que realment és. La macrofotografia és, abans que res, una manera de mirar. Requereix alentir-se, apropar-se, acceptar que el subjecte pot marxar en qualsevol moment i que la foto que tens al cap potser no arribarà mai. I aprendre a estimar-ho.
Per què fotografiar insectes vius?
La meva aposta és sempre per l’insecte viu, en el seu hàbitat natural. El comportament, el moviment, l’instant irrepetible. Un insecte viu al camp és imprevisible: pot marxar en qualsevol moment, la llum pot canviar, el vent pot moure la branca. I és precisament aquesta fragilitat de l’instant el que fa que cada fotografia sigui única. Quan disparo, sé que aquella combinació exacta de llum, postura i subjecte no tornarà a existir mai més.
Fotografio sempre a l’alba o al capvespre, quan les temperatures baixes fan que els insectes estiguin adormits o molt lents. Això em permet apropar-me amb cura, sense espantar-los, i tenir prou temps per composar i enfocar. Quan el sol comença a escalfar i s’activen, és el moment de recollir l’equip i marxar.
L'equip no ho és tot, però importa
Treballo amb l’OM System OM-1 Mark II i el 90mm macro. És un sistema lleuger, ràpid d’enfocar i especialment dissenyat per a condicions de poca llum, que és exactament el que necessites a l’alba. Però la veritat és que la càmera és l’última peça del trencaclosques.
He vist fotografies extraordinàries fetes amb càmeres de gamma baixa i objectius d’extensió. I he vist fotos mediocres fetes amb l’equip més car del mercat. El que marca la diferència és la comprensió de la llum, la paciència per trobar el subjecte adequat i la decisió de quin instant vols capturar.
Com començar
Si vols provar la macrofotografia, aquests son els tres primers passos:
1. Surt a l’alba. L’hora daurada no és per al paisatge: és per als insectes. Porta la càmera que tinguis.
2. Busca zones humides. Basses, rius, camps amb herba alta. Aquí és on trobaràs la major diversitat d’espècies.
3. Obre molt l’ull abans d’obrir el diafragma. Observa abans de disparar. Aprèn a llegir el comportament de l’insecte.
La resta ve sol.
