Per què em llevo a les 5 del matí per fotografiar insectes
Hi ha una pregunta que em fan sempre que ensenyo les meves fotografies: com aconsegueixes que els insectes estiguin tan quiets?
La resposta és senzilla: fred.
A les 5 del matí, quan el sol encara no ha sortit i la temperatura és de 12 o 14 graus, els insectes estan en un estat de letargia. No dormen exactament, però el fred els impedeix volar, saltar o escapar. És el moment en què un fotògraf pacient pot apropar-se a menys de deu centímetres d’una libèl·lula i tenir prou temps per composar, enfocar i disparar.
Quan el sol comença a escalfar, tot canvia en qüestió de minuts. L’insecte s’activa, s’estira, i desapareix. El moment s’ha acabat.
La finestra màgica
Entre la sortida del sol i el moment en què la temperatura puja prou per activar els insectes hi ha una finestra de temps. Normalment entre 2 i 3 hores, depenent de l’època de l’any i de les condicions meteorològiques.
Durant aquella hora, la llum és rasant i càlida, els insectes estan quiets i la natura sencera sembla estar en suspens. És l’hora daurada de la macrofotografia.
Per aprofitar-la, cal ser allà abans que arribi. Això vol dir llevar-se quan la majoria de gent encara dorm.
Què trobaràs si hi vas
L’alba no és només millor per fotografiar. És millor per observar. He vist comportaments que no hauria vist mai a ple dia: libèl·lules cobertes de rosada que brillen amb la llum del primer sol, aranyes reparant la teranyina trencada durant la nit, abelles dormint enganxades a una tija amb les mandíbules.
El món dels insectes a l’alba és un món diferent. Més lent, més accessible, més íntim.
Consells pràctics per la teva primera sortida d’alba
Mira la previsió meteorològica la nit anterior. Els millors resultats arriben quan la nit ha estat freda i sense vent. Un cel clar i una temperatura nocturna de 10 graus o menys és la combinació ideal.
Busca zones humides. Les riberes de rius, les vores de basses i els camps amb herba alta concentren la major diversitat d’espècies. La humitat afavoreix la formació de rosada sobre els insectes, que a més de ser fotogènica els manté freds més temps.
Porta roba d’abric. Tu també notaràs el fred. I una llanterna frontal per moure’t fins al punt de fotografia sense fer llum innecessària.
Ves amb calma. No corris, no parlis alt, no facis moviments bruscos. Tracta cada insecte com si fos el subjecte més important del món, perquè en aquell moment ho és.
L’altre secret
Hi ha una cosa que ningú et diu quan comences a fer macrofotografia d’alba: l’addicció.
La primera vegada que veus una libèl·lula coberta de rosada amb la llum del primer sol, entens per què val la pena llevar-se a les 5. I la setmana següent tornes. I la que ve. I de cop t’adones que el matí s’ha convertit en el teu moment favorit de la setmana.
No és l’equip el que fa un bon fotògraf d’insectes. És la disposició de ser allà quan la majoria de gent dorm.
Fins aviat, des del camp.
Marta
